Arriba es setembre, i tot i es moments de "mollor" tenc sa sensació d'haver viscut un estiu des més intensos...
Començava es compte enrera per viatjar a Noruega es mes de maig, i d'ençà no he aturat gairebé ni a respirar... Sant Joan, un juliol replé d'activitat, un agost més que caluròs, i ara ja setembre.
Pomades, cervesses, soparets, revetlles, bona gent, Sa Taverna, Es Casino de Lo, La Rata, Sa Devallada, barqueta, peixitus, barbacoes, platjeta...
M'agrada fer una mirada enrera per ser conscient des bons moments viscuts, de ses rialles, des somriures i de lo meravellosa que és sa vida.
Ara, en ple moment de transició, desitjant que s'allargui un poc més s'estiu, es menorquins no podem evitar sentir que passades ses festes de Gràcia, quelcom canvia i posem es marcadors apunt per esperar s'estiu qui ve.
L'esperarem sense desesperar, però intentarem fer des setembre un trocet més d'estiu mentre intentam traslladar es mes de transició a s'octubre.
