CROHN-IK

Gran concert a la sala LUZ DE GAS de Barcelona, el proper dimarts 22 de febrer.

Fes-hi la teva aportació!!

El mal que ens fa més forts

Acab de descobrir el blog d'una més de les noies lluitadores que cada dia planta cara al Crohn, tot i que ara té la sort que el "lleó" està en estat de remissió.

Em reconforta veure que cada dia més hi ha gent disposada a compartir aquesta dura experiència amb els demés.

Vaig veient com evolucionem les persones i les coses, ara qualsevol dubte que tenc, vaig cap a s'ordinador i cerco i recerco amb l'ajuda del google, la wikipèdia o el que sigui.

Trio, destrio, cerco videos relacionats...

Però quan em van donar el diagnòstic del crohn, ja farà més de 13 anys, ni tenia accés a n'aquest món, ni encara estava tan revolucionat...

Penso que és una sort tenir tanta informació a l'abast, gràcies als que ens la donen per fer-nos les coses més fàcils, i als que la reben, que sepin utilitzar-la per somriure...

os deixo el link d'una de les lluitadores estrella del moment, es diu Tanit, és de Barcelona i ella soleta s'ho ha montat per organitzar un concert al que han donat suport personatges com el Manel Fuentes, Sergi Arola, o Gerard Piqué...

Sentirla dona forces a qualsevol per seguir endavant.

http://www.youtube.com/watch?v=pyRkhUI8OuY

Besades

A pocs dies del meu viatge a Noruega, recordo altres viatges fets amb sa gent d'ACCU. I remenant entre es records he trobat aquesta imatge que, pens, ve a reflexar com em sent gràcies a ells.

És com una metafora, el fet d'haver pogut conèixer gent que comparteix amb jo sensacions, sentiments i realitat fa que em senti lliure, i que no visqui amb el pes de tenir una malaltia crònica, si no amb la tranquilitat de saber que tinc bons companys en aquesta aventura.

Penso que és important que fem coses per donar a conèixer la nostra malaltia, però, no sé si el meu positivisme em fa ser masa crítica amb algunes d'aquestes coses.

Com aquest video: http://www.sincrohnizate.com/ que em sembla bé, però com sempre, una mica massa centrat en el patiment (que no dic que no el tinguem), però penso que la majoria de vegades ens oblidem d'explicar que si volem, podem lluitar per aconseguir que el nostre "petit monstre" estigui tranquil i ens deixi estar tranquils a nosaltres... perquè son dues coses que van tant de la mà que no podem passar per alt.