Avui és potser un dia per reflexionar sobre què som, què feim i on volem anar.
Crec que hem de prendre consciència de que rere nostre hi ha un llarg camí que altres persones han anat forjant amb els seus esforços, i gràcies a això ses nostres vides poden ser més fàcils.
Ses dones com a tals, tenim un paper molt important en aquest món, no només perquè sen's ha reservat el poder de donar vida, si no també perquè des dels primers dies hem sabut estar a l'alçada per anar evolucionant a ritmes vertiginosos.
Tot i que durant uns temps les dones vagin ser relegades només a la cura de la llar i la família, ara esteim en unaltre moment, un moment en el que tot és possible, en el que tothom pot assolir els seus somnis si realment s'ho proposa, i que qui diu bèstieses com "això són feines de dones", ho diu sabent realment que per fer net un plat no hi ha diferències de sexe que valguin.
Talvegada un home per qüestions físiques podrà carregar millor certa quantitat de pes, però res que una dona ben entrenada no pugui fer.
Sa llàstima és que encara haguem d'esforçar-nos a demostrar que ho podem fer igual que ells.
Espero fervorosament que es temps ens doni sa raó, que es demostri que en una societat basada en s'igualtat tots hi sortim guanyant....
Cada dia intento posar es meu granet d'arena per assolir aquesta fita, i espero que si colque dia tenc filles elles puguin veure es castell d'arena acabat.
Felicitats a totes ses dones, avui és un dia més, es nostro dia, com ahir, com demà i com demà passat! :)
Feliç dimarts!
