tornam a partir...

Darrerament tenc molta activitat creativa, el passat 6 de novembre vaig començar a anar a classes de costura i n'estic molt contenta! A classe som unes 6 noies, i les dues horetes del dissabte matí ens passen volant, encara que com va dir una companya meva l'altre dia només cosissim quatre botons!

Continuo fent agulletes de pit, però no tenc ni temps de fotografiar-les abans de fer-les arribar a la seva destinatària.

Sé que vaig dir que posaria fotos de la meva màqiuina de cosir, les tenc fetes, només necessito un moment de tranquilitat adequat i podreu veure-la.

D'altre banda,per molt que m'hi barallo no hi ha manera d'anar "tunejant" aquest blog, supòs que la pràctica ho és tot així que m'hauré d'esforçar per intentar anar trobant un momentet a sa setmana per pujar alguna foto de les meves creacions i de passada entendre un poc més al blog.

Com no puc aportar res, vos poso el link d'un blog que he trobat molt interessant!!

http://www.basurillas.org/

Feliç dijous!!

Ajudant per a noves creacions....

Ja tenc màquina de cosir!!

Em fa molta il·lusió perquè era de la meva àvia, diguem-ne que és per mi una herència familiar!!

Jo no en tenc ni idea, però ella era una gran cosidora sabia brodar, fer ganxet, calça... de tot.

Supòs que un dels motius de decidir-se a regalarme-la (a més de perquè ja fa anys que no hi veu i possiblement feia més de deu anys que ningú la utilitzava) és saber que hi queda algú a la familia que encara vulgui cosir...

Ahir la vaig anar a cerca, i vaig estar fent-la net, avui he d'anar a comprar-li la corretja, i espero ben prest poder començar a aprendre a utilitzar-la!!

Ja he vist meravellosos tutorials per aquí, així que prest m'hi atreviré!

En breu us poso una foto de la màquina! és molt xula i antiga, de pedal amb un moblet que té calaixets i tot!!

Fins ben prest!!

Més agulletes!!

Estic enganxada!! no puc deixar de fer agulletes i de pensar com combinar llacets i vetes...

Aquí en deixo tres més, una d'elles està feta amb feltre, seguint el tutorial que vaig trobar al blog de La Petita Marieta (http://lapetitamarieta.blogspot.com/)

M'ha quedat una roseta lila moníssima, però una mica petita, ja estic provant de fer-ne de més grans...

En breu algunes agulletes més, o qui sap si altres cosetes més!!


Feliç dia de vaga!

Primeres creacions

Aquí teniu les meves primeres creacions, unes agulletes de pit per anar començant a agafar-li la mida a l'agulla i el didal...

Estan fetes amb vetes, llacets, tires de biaix i botons...

La tardor m'ha duit energies creatives, així que intentaré aprofitar-les tant com pugui, espero poder mostrar-ne més ben prest!

setembre

Arriba es setembre, i tot i es moments de "mollor" tenc sa sensació d'haver viscut un estiu des més intensos...

Començava es compte enrera per viatjar a Noruega es mes de maig, i d'ençà no he aturat gairebé ni a respirar... Sant Joan, un juliol replé d'activitat, un agost més que caluròs, i ara ja setembre.

Pomades, cervesses, soparets, revetlles, bona gent, Sa Taverna, Es Casino de Lo, La Rata, Sa Devallada, barqueta, peixitus, barbacoes, platjeta...

M'agrada fer una mirada enrera per ser conscient des bons moments viscuts, de ses rialles, des somriures i de lo meravellosa que és sa vida.

Ara, en ple moment de transició, desitjant que s'allargui un poc més s'estiu, es menorquins no podem evitar sentir que passades ses festes de Gràcia, quelcom canvia i posem es marcadors apunt per esperar s'estiu qui ve.

L'esperarem sense desesperar, però intentarem fer des setembre un trocet més d'estiu mentre intentam traslladar es mes de transició a s'octubre.

M'estic fent addicte a nes blogs de manualitats i decoració, és increïble sa gran guantitat de coses que es poden arribar a trobar a internet...

Cada dia sorgeixen un munt d'idees que sempre em propòs dur a terme, ara bé, fer-ho sempre és més díficil que gaudir-ne a través de sa pantalla...

Com podreu veure vaig ampliant sa meva llista de blogs, i si totes ses troballes son igual d'interessants, esperem que no deixi de crèixer!

Bon dijous, ja queda menys per es "capde" :)

Amb sa mà de morter s'han de ben picar es troços de lima per treure'n tot es sabor,
afegir-hi ses fulles de menta i sucre moreno...
després un poc de caxaça, rom, soda...
MO-JI-TO

estiu en estat pur, ja no hi ha qui ho aturi...

...res no es mou...

Sembla que ses coses passen i es temps les empeny,
però per circumstàncies que mai arrib a entendre resulta que res no es mou i que tot està igual que sempre, però que simplement jo no ho he sabut veure mai,
sempre puc seguir somiant, pintant de colors es tons grisos,
però realment res no canvia, i es grisos més foscos no es tornen vermells per molt que jo ho desitgi

Després de la tormenta sempre arriba la calma

A pocs dies del meu viatge a Noruega, recordo altres viatges fets amb sa gent d'ACCU. I remenant entre es records he trobat aquesta imatge que, pens, ve a reflexar com em sent gràcies a ells.

És com una metafora, el fet d'haver pogut conèixer gent que comparteix amb jo sensacions, sentiments i realitat fa que em senti lliure, i que no visqui amb el pes de tenir una malaltia crònica, si no amb la tranquilitat de saber que tinc bons companys en aquesta aventura.

Penso que és important que fem coses per donar a conèixer la nostra malaltia, però, no sé si el meu positivisme em fa ser masa crítica amb algunes d'aquestes coses.

Com aquest video: http://www.sincrohnizate.com/ que em sembla bé, però com sempre, una mica massa centrat en el patiment (que no dic que no el tinguem), però penso que la majoria de vegades ens oblidem d'explicar que si volem, podem lluitar per aconseguir que el nostre "petit monstre" estigui tranquil i ens deixi estar tranquils a nosaltres... perquè son dues coses que van tant de la mà que no podem passar per alt.